ELS EXCESOS DE LA MEDICINA. El cas del càncer de tiroides com exemple.

El passat setembre es va celebrar a Barcelona el Congrés Mundial de Sobrediagnòstic. El concepte de sobrediagnòstic no és recent però s'ha fet cada vegada més present en els darrers anys, i podríem dir que va prendre "cos de ciència" amb la publicació el 2011 del llibre "Sobrediagnòstic. Convertir a la gent en malalta en busca de la salut".

El títol fa referència al fet cada cop més habitual en els països desenvolupats de diagnosticar (i sovint tractar) malalties o factors de risc que mai donaran problemes. Això és així per dos motius: 1) perquè la medicina ha desenvolupat tecnologia amb major capacitat diagnòstica i s'ha anat fent més intrusiva; 2) perquè  allò que Illich va denominar "l'obsessió per la salut perfecta" s'ha convertit en un dels motius habituals a les consultes.

Tot això fa que cada vegada es facin més diagnòstics que no aportaran cap benefici al pacient (perquè es tracta de malalties que mai haurien donat problemes) i que en canvi si li portaran els perjudicis del tractament que pot ser una medicació o una intervenció quirúrgica.

De ben segur que aquestes afirmacions ens sorprenen una mica. Anem a posar un exemple molt evident que ens facilitarà entendre-ho. Les dades són d'un article publicat el desembre de l'any passat a una de les revistes mèdiques de major prestigi. Corea del Sud és el país del món amb més càncer de tiroides amb molta diferència amb la resta. Això no ha estat sempre així. A finals del segle XX es va decidir incloure la ecografia de tiroides com a prova de rutina en els examens de salut. Això no es fa en la resta de paisos. I què va passar? Doncs com es pot veure en la gràfica, es varen començar a diagnosticar un munt de càncers de tiroides als quals es va recomanar cirurgia. Com veiem, el número d'operacions de càncer de tiroides va passar de 1000 al 2001 a 11.000 al 2012. Les morts per càncer de tiroides no van disminuir atès que l'únic que s'estava fent era operar un munt de gent d'un càncer de tiroides que mai haurien tingut.

Per sort, ara fa un parell d'anys, un comité de professionals Sud-coreans va examinar les dades i va fer una recomanació contra l'ecografia de tiroides preventiva. Amb això han minvat el nombre d'intervencions però sense arribar a les quotes inicials atès que quan una activitat preventiva s'introdueix com a rutina, és molt difícil desprès que es deixi de fer malgrat que hagi proves dels seus riscos i manca d'efectivitat.

Si ens oblidem de Corea del Sud i venim cap al nostre medi és conegut que el càncer de tiroides també està augmentant (perquè cada vegada fem més ecografies), i és més habitual en dones i en persones amb més recursos, perquè és a qui es fan més ecografies.